Divendres passat, vam observar que els caragols que estaven dins la capsa mitjana, tots estaven amb la conxa mirant cap a dalt i feia dies que no es movien (i això que cada dia els polvoritzàvem d'aigua i els donàvem de menjar). Vam estar parlant que si a principis d'aquesta setmana seguien així, hauríem de prendre una decisió.
Ahir que vam tenir un moment, vam observar que aquests caragols seguien iguals:
- Tots estaven a la base de la capsa (no n'hi havia cap que havia pujat per les parets o que s'havia aferrat al sòtil, cosa que els agrada molt)
- Totes les conxes miraven cap amunt
- Tots eren de color blanquinós
- La capsa començava a fer mala olor i hi havia un estrany líquid a la base
Davant d'aquesta situació, vam afirmar que tots aquells caragols s'avien mort i que necessitàvem enterrar-los. Vam estar parlant que quan una persona o un animal mor el seu cos deixa de funcionar: deixa de respirar, deixa de moure's, deixa de menjar i de beure, deixa de sentir... en definitiva, deixa de viure. Per això, vam acordar que els enterraríem prop de la figuera de l'escola. Vam agafar una pala, vam fer un forat i els vam enterrar.
Al tornar a la classe, vam veure que aquells caragols grossos que pensàvem que estaven morts, seguien en la mateixa posició, tots menys un!!! Vam estar parlant que un sí que s'havia mogut i que per això, no era mort, però que la resta seguien igual. Vam recordar que aquests no els enterraríem perquè volíem veure el canvi de color (característica dels caragols que s'han mort).
