3r PRIMÀRIA A

CONEIXEM ELS NOSTRES AMICS LECTORS

Avui ha arribat el dia que tant i tant esperàvem!! Fa dies que estàvem xerrant dels nostres amics lectors, nins i nines més grans que nosaltres que de tant en quan ens contaran contes.

Cada un de nosaltres té un o dos amics lectors (de segon de primària) que un dimarts cada quinze dies ens contaran un conte. Cada un de nosaltres té un collar amb la seva fotografia per a què sigui més fàcil identificar-lo, recordar el seu nom i recordar el seu aspecte físic.

Avui, com que ha estat el primer dia que els hem conegut, hem dedicat un temps per conèixer-los: conèixer el seu nom, la seva edat, els seus gustos, els seus animals preferits... Una vegada trencat el gel d'aquesta manera, hem decidit fer un dibuix conjunt amb ell/ella.

Tot s'ha de dir que durant els primers minuts, hem tingut un sentiment de vergonya, ja que mai els havíem vist i mai havíem xerrat amb ells; però passat uns instants, ja ens hem trobat d'allò més a gust i fins i tot ens hem ajudat mútuament!!

A part de treballar l'hàbit lector, amb aquesta activitat podrem aprendre molt dels nostres amics lectors i ells podran reviure quan tenien 3 anys.

De fet, hem acordat que uns quants amics lectors més grans també seran els nostres mestres de català, ja que hi ha un parell de nosaltres que no entenen/parlam l'idioma.

Què vos pareix?

Vos han fet algun comentari els vostres fills?

Animeu-vos a comentar!!

CIRCULAR: PES, ALÇADA I FOTOGRAFIA

Estimades famílies,

Seguint amb la tasca d'aquest trimestre (el nostre cos), per aquesta setmana, necessitem que ens digueu quants centímetres vam mesurar quan vam néixer i quants kilograms vam pesar per poder comparar-ho amb les dades actuals. A part d'això, necessitaríem una fotografia de quan érem bebès per poder veure l'evolució del nostre cos.

Nom: ______________________________

Alçada: ____________ centímetres.

Pes: ___________Kg

Moltes gràcies!

ENS MESURAM AMB LLAPIS DE COLORS

Com ja sabeu, dilluns passat ens vam mesurar amb un metre per poder saber la nostra alçada. Dimecres, en Toni ens va tornar a proposar que ens mesuréssim una altra vegada, però sense aquest instrument de mesura; com ho havíem de fer? doncs amb llapis de colors.

Amb parelles o amb grups de tres ens havíem de mesurar utilitzant llapis de colors: un de nosaltres s'havia d'allargar al terra i la nostra parella ens havia de posar llapis des dels peus fins al cap. Una vegada feta la fila de colors, havíem de comptar quants n'hi havia. Quan ja sabíem el resultat, ens canviàvem per poder mesurar la nostra parella.

La unitat de mesura era un llapis.

La majoria de nosaltres tenim entre 5 i 7 llapis de colors d'alçada. A partir d'aquí, vam estar parlant que no necessitam necessàriament un metre per prendre mesures, sinó que qualsevol cosa del nostre entorn ens serveix per fer-ho. Per això, vam començar a prendre mesures de diferents objectes que hi ha dins la nostra classe: bancs, taules, penjadors, radiadors, pissarra...

i com que encara no sabem escriure números convencionals, vam representar els resultats obtinguts amb diferents símbols no convencionals (retxes o bolles) que fan la mateixa funció que els números.

Com podeu veure, la pissarra és el moble més llarg que tenim dins la classe. Mesura, ni més ni menys, que 15 llapis! I com sabem comptar fins a 15? doncs molt fàcil! Perquè a classe som 16 nens i nenes i si hi som tots, cada dia comptam fins a aquest número.

ENS MESURAM AMB UN METRE

Seguint amb la tasca d'aquest trimestre i a l'hora de llenguatge matemàtic, avui ha estat dia de mesurar-nos per poder saber quant fem d'alçada. Amb l'ajuda d'un metre, hem anat mesurant la quantitat exacta de centímetres que fem. Una vegada ho hem sabut, hem tallat un fil amb la mesura per penjar-lo a la classe i poder fer comparacions. D'aquesta manera, ens ha quedat molt més visual.

D'aquí a unes setmanes, us demanarem els centímetres que vam fer quan vam néixer per poder saber quant mesuràvem i quant hem crescut fins ara.

Aquest n'és el resultat.

DECORACIÓ NOM PROPI

Estimades famílies!

Ha arribat l'hora de començar a organitzar i preparar la decoració del nom propi.

En què consisteix aquesta activitat?

Es tracta d'escriure a una cartolina DIN-A3 el nom del nen/a amb lletres majúscules i que es puguin omplir amb diferents materials (per fer-ho en relleu).

Què ens permet la decoració del nom propi?

Donar importància al procés de lectoescriptura, ja que iniciem aquest aprenentatge a partir del nostre nom i el dels nostres companys i realitzar una activitat conjunta (família-infant).

Com ens organitzarem?

Cada dimarts i dijous (a partir del 15 de novembre) dos infants duran la seva creació a la classe i la presentaran a la resta de companys.

És important que tota la feina (escriure el nom propi, decidir com decorar-lo i realitzar el taller) es faci conjuntament (infant i família) per així donar-li importància i valor i realitzar-lo conjuntament.

Al calendari del plafó d'anuncis de la nostra classe, us podeu anar apuntant depenent les vostres necessitats/preferències.

Moltes gràcies!!!

PSI-CO-MO-TRI-CI-TAT

Aquesta setmana a la classe de psicomotricitat del grup B, format per mitja classe de 3 anys A (Toni) i mitja classe de 3 anys B (Patri), hem introduït alguns materials nous, com són: les pilotes petites, les raquetes ovalades i les caixes de cartró. Encara així, també hem disposat de teles, mòduls de diferents formes i dues baldufes.

La combinació ha donat molt de joc i els infants s’ho han passat d’allò més bé.

Si voleu veure les imatges de la sessió dels dos grups A, podeu consultar-les aquí.

Mireu el resultat.

INICIAM LA TASCA D'AQUEST TRIMESTRE: EL COS HUMÀ

Avui dematí, quan en Toni ha entrat a la classe, ha trobat un paper enrodillat enterra, com si fos un pergamí. Com que mig grup tenia psico, l'ha guardat fins després del pati.

A mig matí, després del pati, ens hem assegut a l'assemblea i en Toni ens ha contat el que havia succeït: havia trobat alguna cosa enrodillada al terra i encara no sabia que era. A poc a poc, l'hem anat desembolicant fins que hem vist una cosa que sobresortia. N'Izan ha comentat que era un coet, mentre que en Joan, que era una mà.

Ho hem anat desembolicant enterra fins que hem vist que era una "persona". Efectivament era el contorn, la silueta d'alguna persona però el que no sabíem era de qui! Un parell de nosaltres hem volgut comprovar si era la nostra silueta, però aquella era massa grossa.

Fins i tot en Toni, na Patricia (mestra de l'altra classe de p3) i na Laura (mestra de p5) ho han provat; però aquella silueta no era de cap d'ells tres, era més grossa.

De sobte, n'Ona ha tingut una gran idea: aquella silueta podia ser d'algun altre mestre!! D'en Toni (mestre d'audició i llenguatge) o d'en Sergi (mestre d'anglès). Però també n'Ian ha dit que aquella silueta podia ser de la seva mare.

Així doncs, hem acordat que quan venguin els altres mestres i els nostres familiars, els demanarem que es posin damunt la silueta per saber si és la seva.

Fins que venguin, l'hem penjada a la nostra porta. Així que us demanem, que vos poseu davant per saber si és la vostra. Si ho és, avisau-nos!!!

Una vegada acordat tot això, hem volgut observar qui de nosaltres és el més alt/a i el més baix/a per poder contornejar la seva silueta amb peces de construccions.

Fent comparacions, hem arribat a la conclusió que la persona més alta de la nostra classe és en Gabriel i que la persona més baixa és na Laura.

Na Ona i na Aya també s'han animat a què tots els altres els contornejassin la seva silueta.

Així doncs, hem observat i reflexionat que els nostres cossos són diferents: n'hi ha d'alts, baixos, prims...

D'aquesta manera, donem per començat la tasca d'aquest trimestre: el cos humà. Durant les properes setmanes, treballarem molts d'aspectes relacionats amb aquest tema: les diferents parts del cos/cara, les característiques de cada un, el pes i la mesura, els sentits...

Segur que aprendrem molt i de la millor manera, JUGANT!

PANELLETS

La setmana passada celebràvem la trencada de fruits secs i avui hem fet panellets, un altre esdeveniment tradicional de la nostra escola. Per a nosaltres era la primera vegada i no ens ha anat gens malament per ser-ho.

Primer de tot, en Toni ens ha mostrat una fotografia d'uns panellets

i alguns de nosaltres hem dit que ja n'havíem provat, però que ningú n'havia fet mai.

Com sempre fem abans d'esmorzar, ens hem anat a rentar les mans perquè sabem que per tocar aliments, ens les hem de fer netes.

Amb les mans ja ben netes, hem anat presentant els diferents ingredients un darrera l'altre (sucre, ametlla i patata bullida) i els hem provat.

En Toni ha duit una màquina de casa per poder pesar-los i així poder fer els panellets segons la recepta "secreta" de l'escola. Aquesta màquina s'anomena "bàscula" i alguns de nosaltres hem dit que a casa també en tenim una, però diferent.

N'Ona, per exemple, ha comentat que ella no té aquesta màquina, però que en té una altra. La conversa ha estat així:

Toni: Aquesta màquina s'anomena bàscula i serveix per pesar els ingredients.

Ona: Yo en casa no tengo esta pero tengo otra más grande.

Toni: Ah, sí? I també serveix per pesar?

Ona: Creo que sí. Se llama "Thermomix" y sirve para hacer muchas cosas.

Toni: Anda! Quina sort! I aquesta màquina per a què serveix?

Ona: Pues no lo sé, pero hace comida muy rica.

Una vegada hem posat tots els ingredients dins els recipients, els hem començat a pastar. Al principi ha costat una mica però després ha estat més fàcil. Per a que tots poguéssim pastar d'una manera ordenada, hem anat cantant la següent cançó:

"A pastar i a pastar

amb els punys i a pastar.

A pastar i a pastar

amb els punys i a pastar.

Canvi!"

Quan la pasta ha estat ben feta, hem començat a fer bolletes per així poder-les posar dins la palangana.

Tot s'ha de dir, que la setmana passada ja vam fer bolles amb pasta de sal, perquè sabíem que era complicat i necessitàvem practicar per a què ens sortissin uns bons panellets.

Quan hem acabat de fer totes les bolles, hem posat un pinyó a cada panellet (només un perquè són caríssims) i en Toni ens ha comentat que els se'n portaria a casa, ja que és necessari ficar-los dins el forn per poder menjar-los.

I aquest n'és el resultat! Demà els provarem i ens podrem dur uns quants a casa per a què tots vosaltres els pogueu provar. De totes maneres, un ocellet m'ha dit que són BONÍSSIMS!

10 CANÇONS QUE CANTAM A CLASSE

Na Vicky, la mamà d'en Gabriel, ens demanava si podíem penjar algunes de les cançons que cantam a l'escola per poder-les escoltar i cantar també a casa. Doncs aquí en van unes quantes:

La cançó que cantam a l'assemblea pel bon dia: